...Descarrega...
"Azalberritan" va ser gravat i premesclat al Matadero entre els anys 2000 i 2003. El treball va ser dedicat a Mordechai Vanunu.
"Prenem a les serps com animals perillosos. Per raons ja conegudes, la nostra societat ha relacionat a aquest animal amb la maldat, creant una imatge de poder, força i fascinació al seu voltant.
Però encara adornades amb aquesta violenta imatge, les serps, com tots els animals, tenen els seus punts febles. Sense poder fugir de la naturalesa, cada any han de mudar de pell. Com molts rèptils, han de despullar-se de la seva dura i vella escorça per descobrir la jove, nova, neta i indefensa pell. Però no per això deixen de ser serps, i tot i ser tan perilloses com abans, immediatament comencen a endurir la pell per evitar aquesta suposada indefensió, sabent al mateix temps que tard o d'hora hauran de repetir el mateix procés.
Sense sortir gens ni mica del ferm camí i objectius que han marcat la trajectòria d'aquesta banda, Akauzazte ha canviat de pell, com les serps. No en va porta aquest títol el disc que comentem.
Treballant, al costat de la rudesa que els caracteritza, la seva faceta més acústica i vestits d'una peculiar elegància que fins ara han mantingut amagada sota d'aquesta dura escorça, aquesta formació multiforme ha realitzat el seu treball més complet. De la mateixa manera que hi ha pells suaus i gruixudes, Akauzazte, com els rèptils que han estat educats per la vella història del món, sap que pell vestir en cada moment, i aquesta vegada, sens dubte, ha encertat en posar-se la més adequada per aquests temps.
Això demostra aquest preciós treball dividit en vuit parts, que en la seva totalitat ensenya algunes de les textures i arrugues de la nova muda d'Akauzazte. Però mai totes. Perquè gran part de l'herència d'aquesta mena de primitivisme que els caracteritza és la memòria, memòria que per molt que es canviï de pell, segueix marcada i intacta. Per això, una altra vegada, Akauzazte ens ensenya quina és la diferència entre la pell i la carn, els cabells i el cap, l'estètica i el contingut. Perquè la memòria, com el temps, no s'enganxa a les desposseir-mudes. I perquè els records tenen al seu torn, milers de pells, i no es poden ensenyar totes al mateix temps.
Però si entenem l'evolució com un camí a realitzar entre el respecte a l'herència i la memòria, els de Azkoitia ens demostren que han triat el millor camí, el més dur potser, però el correcte.
Sense avergonyir-dels deutes contrets respecte als seus mestres, i seguint instintivament les petjades dels camins nòmades solcats per aquests, Akauzazte ha sabut buscar, trobar i forjar la seva pròpia personalitat.
Ballant a l'ombra de la música popular, fornicant amb el rock, i mirant sense por, cara a cara, al vanguardisme, Akauzazte ens convida a conèixer la seva personal món sonor.
Entre dues vores: una real i crua, i una altre suau, imaginària, com les dues pells de la serp.
Amb nova pell, però amb el mateix cap, Akauzazte." (Xabier Erkizia)
Azalberritan de Akauzazte està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons